He llegit una notícia a La vanguardia digital que m'ha fet pensar en la temàtica de l'entrada sobre el debat de l´ús de noves tecnologies a l'educació.
El fragment que més m'ha sobtat, escrit pel nostre professor de GITIC:
No está de más consultar a los profesores sobre los contenidos digitales que se utilizan en casa, pero tampoco resulta imprescindible, opina Carles Suero. Si los padres saben dónde buscar, no hay por qué acudir al maestro. Por el contrario, la escuela sí debería orientar a los padres con menos conocimientos de la red. Aquí, Ramon Martí reivindica un cambio en la figura del encargado de la biblioteca escolar: "Debería redefinirse y conocer los repositorios existentes, estar a la última sobre los nuevos recursos educativos que aparecen en la red y difundirlos entre los profesores y las familias". Si algún padre encuentra recursos de calidad por su cuenta, también vale la pena que se lo haga saber a los maestros, para que más alumnos los aprovechen, indica Miquel Àngel Prats.
Adjunto l'enllaç per si voleu consultar més extensament el contingut, l'he trobat molt interessant.
Adriana, estic completament d’acord amb la idea de suma i no substitució: les noves tecnologies no han de treure temps als llapis de colors ni al llibre de lectura ni als jocs tradicionals. Penso que sempre que entri una nova metodologia a l’aula el mestre ha de tenir coneixement de la seva finalitat, tenint en compte a qui va dirigida, quan la utilitza i en quin context. "Tecnología en manos de artesanos" que diria Tonucci.
ResponderEliminarLa teva entrada m'ha ajudat a confeccionar la notícia d'actualitat de seminari que pots veure en la meva darrera actualització del DPA.