Afegeixo els enllaços
-Educació a Finlàndia
-Bullying
-Pobresa i educació a Catalunya, compatibles?
Jo he presentat l'última i he plantejat les següents preguntes per a debatre la temàtica:
Com es podria ajudar a un infant que té una gran capacitat educativa però pocs recursos econòmics per aprofitar-la?
Afecten realment les circumstàncies familiars en el desenvolupament educatiu de l'infant?
El fet de pretànyer a un determinat barri o suburbi condiciona l'educació de l'infant?
Es veuen més motivades pels pares les dones per a cursar uns estudis universitaris? Perquè?
Afavoreix o perjudica l'infant el seguiment educatiu per part dels
pares? I la seva intervenció a l'hora de fer els deures a casa?
Fins a quin punt han d'ajudar els pares a fer els deures?
Hem arribat a diverses conclusions que resumeixo en breus paraules:
Les dones es veuen tant motivades com els homes per part dels pares per a curar estudis universitaris, tot i que valorem que en algunes circumstàncies es pugui motivar més a algun dels fills, però no per qüestió de sexe, tot i que tenim en compte que actualment hi ha més dones universitàries a Catalunya que no pas homes.
El fet de pretànyer a un barri concret pot perjudicar l'educació dels infants, ja que existeixen els anomenats "guetos", amb el que exposem la necessitat de dissolució d'aquest aïllament de determinats col·lactius a les grans ciutats, per tal d'afavorir la diversitat a les ecoles públiques de tots els barris, i no pas concentrar-la, tal i com es troba actualment.
Els deures haurien de fer-se a l'escola, ja que els infants passen un gran número d'hores al centre. Si més no, valorem la idea de posar de terminats deures però plantejats de manera diferent a com es fa actualment. Deures de recerca, investigació o posada en pràctica de coneixements, i no pas de reàs teòric.
No hay comentarios:
Publicar un comentario