Elogi de la feblesa

Al seminari del 31/10 hem posat en comú la lectura del llibre d'Alexandre Jollien "Elogi de la feblesa", així mateix, hem portat una breu autobiografia sobre el nostre procés educatiu, exposant els nostres records bon i dolents i les experiències que més ens han afectat a nivell educatiu.

He plantejat diversos conceptes  i cites que m'han cridat l'atenció:

-Cosificació: Visió dels que t'envolten com un objecte. pàgina 39.
-Codis de comunicació: codis creats entre els companys de l'autor i ell mateix per apoder comunicar-se tot i tenir dificultats d'expressió oral. pàgina 40.

-Ofici de ser home: el descriu com a recomeçar la feina, resoldre dificultats, asumir la condició pròpia etc.) pàgina 41.

-"Somriures que fereixen, compliments que maten": hi ha determinats tipus de compliments que més valdria no rebre. pàgina 49.

-Capacitat d'adaptació de l'home, reflaexada a la pàgina 62.

Així mateix la lectura m'ha fet pensar en una situació que m'hagués agradat viure, doncs, l'autor exposa que al centre on anava a les  primeres edats, tenia una relació molt profunda amb els seus companys, varen establir els anomenats codis de comunicació, es preocupaven els uns pels altres i es cuidaven. Cita textualment: "...el progrés d'un, era el progrés de tots...". A la meva infància i adolescència m'hagués agradat viure un tipus de relació similar amb els meus companys, doncs, aleshores el progrés d'un no era valorat pels demés, sinó més aviat el contrari, alguns s'alegraven del fracàs dels altres o bé els que progressaven eren tractas malament pel simple fet de progressar.

Alexandre Jollien, autor de 'Elogi de la feblesa".