Final del DPA

Bon dia!


Avui s'acaba el primer semestre, sembla mentida, ha passat sense que me'n adoni practicament.

Espero que hagin agradat les meves entrades i hagin ajudat a qui ho necessités :)

Moltes gràcies :)


i BON NADAAAAL!

Seminari

Avui dimecres 18 a Seminari hem presentat el diari de seminari i hem exposat algunes activitats atrassades de la Setmana d'Activitats Extraordinàries.

Hem exposat l'escola a la que varem anar de pràctiques, hem comentat el suport dels nostres padrins i ens hem fixat en les escoles que voldrem anar els pròxims anys a fer pràctiques.


Posteriroment hem anat a una pregó a l'auditori de la facultat i un concert de nadales :)


Ha sigut un dia molt amè, tot i que estic pendent d'acabar el diari dels pedagogs, com casi tota la classe i de fer l'exposició del treball d'Identitat i Territori per a GITIC.


Exposarem la lentitud, i jo personalment, la recuperació de la lentitud com a valor, a veure com va!


Un dels llibres en que ens hem basat per a fer el treball és aquest: Elogi de l'educació lenta de Joan Domènech.

A més a més, poso l'enllaç del Site que he fet amb l'Eva Adell, ja que tracta sobre Joan Domènech. 

Site Joan Domènech

Milani

Hem treballat a Història un pedagog que m'ha agradat. Es tracta de Lorenzo Milani, exposo doncs la seva biografia per a que el conegueu millor. A classe, però hem visualitzat un video sobre la seva escola on testimonis que hi varen assistir expliquen les seves vivències.

Sacerdot italià que va dedicar la seva activitat principal a una escola en la seva minúscula parròquia de Barbiana. El llibre que va escriure amb els seus alumnes muntanyesos - "Carta a una mestra" - desemmascarar el classisme i la selectivitat de l'escola obligatòria italiana.

Nascut a Florència al 27 maig 1923, va ser el segon de tres germans d'una parella pertanyent a la burgesia rica, laica i culta. Convertit a la fe cristiana als 20 anys, després de ser ordenat sacerdot el 1947, va ser enviat a la localitat de Calenzano, fins a 1954 i, després, castigat per la seva Església florentina, a la parròquia de Barbiana a les muntanyes del Mugello, a 45 Km de Florència, on de forma privada i lliure exercir de mestre fins a la seva mort el 1967. Sense carretera, ni llum, ni aigua corrent, ni telèfon, la seva veu es va fer sentir fins fora d'Itàlia com a ciutadà, mestre i cura. Erich Fromm va voler escriure la seva biografia, després de conèixer la seva "Carta als jutges" (1965) en defensa de la llibertat de consciència.

Alguns dels caràcters que m'han cridat més l'atenció són

l'escola gratuita
les classes a l'aire lliure
que no es suspen
tracten temes d'actualitat
tenen classes variades com astronomia per exemple

etc.


M'agradaria veure com es duu a terme aquest sistema actualment a una escola pública



:)

Universitat i les TIC

He llegit la contra de la Vanguardia i m'ha cridat força l'atenció:

És d'Imma Tubella, rectora de la UOC i experta en comunicació.

Exposa el seu punt de vista sobre alguns aspectes de les TIC com a experta.

Enllaç:

La contra

Dues de les preguntes que més m'han sobtat, per a que us feu una idea:

¿Ve bien que a los diez años se entregue un ordenador a cada alumno?

Eso no soluciona los problemas del sistema educativo; es una huida que puede empeorarlos.

¿Cómo solucionaría los problemas del sistema educativo?

Por resumir: importa més inculcar en el alumno el gusto por la matemática que enseñarle a hacer una cuenta.

Recomano llegri-la.

:)

   

Oposicions

He trobat una notícia que m'ha semblat prou interessant per als mestres que vulguin treballar a l'escola pública i per tant, fer oposicions.


Queda oberta la porta a noves oposicions?


Oposicions


Esperem que en 2 o 3 anys comenci a haver-hi més places per a nous mestres.



:)

NADAL

Ja s'acaba...

La setmana que ve hi ha celebració del nadal a seminari i concert de nadales!


Hi ha una pàgina web que conté diversos jocs per a nens de primària, entre ells, jocs educatius de nadal!

Jocs nadalencs


BON NADAL!!!
:)

Expressió oral

Aquesta setmana m'ha tocat fer dues exposicions orals, una d'elles era un debat. Trobo que és una bona pràctica, que requereix calma i concentració. També hem treballat a seminari l'expressió oral a través de leactures en veu alta, petites exposicions i explicacions.

He passat bastants nervis, tot i que crec que a base de fer-ne moltes es perfeccíona i es corregeixen petites imperfeccions.

Poso un enllaç d'una  pàgina que presenta diversos jocs que treballen l'expressió oral que m'ha semblat molt interessant.

Jocs expressió oral

Crec que actualment es treballa poc l'expressió oral dins l'educació espanyola; hi ha altres països com Itàlia que focalitzen l'educació en aprofundir molt més en aquest aspecte.

Poso així mateix, un vídeo que presenta diversos aspectes a considerar per a fer una bona exposició oral segons uns alumnes que m'ha semblat interessant:

Tot és estar tranquil i relaxat, tenir confiança i preparar's-ho bé.

:)

El florido pensil

Hem vist la película "El florido pensil", la qual reflexa el sistema educatiu que s'aplicava al llarg de la post guerra a España.

és una película interessant, penjo un video d'una part prou interessant del film:

 

 Recomano veure-la, és molt il·lustrativa!

:)

Twitter

El divendres 30 de novembre a l'hora de Gitic ens hem fet un compte d'aquesta xarxa social, el Twitter, jo no en tenia, però trobo interessant aprendre el seu funcionament....

Quines aplicacions pot tenir dins l'àmbit educatiu d'una classe de primària?


:)

Enllaç:
Twitter Adriana

Iniciatives escolars

Per a l'assigantura de processos educatius hem fet un treball en grup sobre les relacions entre les famílies i l'escola. Per a fer-ho hem anat a l'escola on assisteix el meu germà i ens han explicat que duen a terme una iniciativa que m'ha semblat molt interessant i que he volgut compartir. Es tracta d'una setmana en que l'escola tracta la ciència i per a fer-ho van diversos pares que tenen professions relcionades i realitzen tallers i experiment per a que els infants aprenguin i gaudeixin aprenent de la ciència.


Poso el blog per a que ho consulteu, hi són totes les activitats...

Blog Setmana de la Ciència

Conte interessant

A seminari del dia 21 vaig haver de llegir en veu alta una lectura, m''hagués agradat portar un conte que considero molt important per a mi, però no em va ser possible. Per altre banda, a l'assignatura de COED ens han explicat l'estrcura dels contes i el dijous 22 ens varen proporcionar la bibliografia sobre el tema, el qual em va fer recordar de nor aquest conte!

És un conte per a nens de primària que tracta sobre la mort.

EL MEDICO CARBONERO, Adaptació de Francesc Bofill, Edicions Hymsa.



Tracta d'un metge pobre al que canvia la vida el fet de compartir menjar amb la mort un dia determinat.

Quan era petita va morir una persona propera i la meva mare va decidir explicar-me aquest conte. Després de fer-ho vaig ser capaç d'entendre que a cadascú li arriba el seu moment. Tinc molta estima per aquesta història i si el trobo el portaré, ja que com he comentat a la entrada anterior sobre el documental Pensant en els altres, la mort és un tema que porta contraovèrsia.

Seminari 21/11 i 22/11

Els dies 22 i 21 de novembre hem tractat a seminari les activitats que varem realitzar al llarg de la setmana d'activitats extraordinaries. 

Ha estat una setmana de la qual hem tret molt profit, hem après moltes coses i cadascú exposa el seu punt de vista sobre els centres que ha visitat. 

Hem crida l'atenció el gran nombre d'escoles públiques de qualitat que hi ha, sempre havia pensat que les escoles públiques es regien per un patró molt similar i per tant, eren totes mediocres en general. M'adono de que hi ha moltes escoles públiques diferents, que cada una aplica i treballa el currículum de maneres diferents i de que seria molt interessant poder treballar a qualsevol d'elles.

Destaco especialment l'escola de Terrassa de la qual és director el Blai Sotos, professor de seminari de primer. No la he visitat, però un company ha fet una exposició sobre els trets més característics que m'ha captivat. És una escola de nova creació que treballa per projectes, que no compartimenta el temps en assignatures i on els alumnes juguen molt. Treballen amb alguns aspectes del mètode Mobntessori, el qual vaig exposar uns dies endarrere, i és un centre al qu m'agradaria especialment anar a fer pràctiques, ja que el mètode esmentat em sembla molt positiu per a l'aprenentatge dels infants i no hi he estat mai en contacte.

Materials Montessori

Pensant en els altres

El dimecres 21/11 hem realitzat una activitat anomenada cinefòrum. Es tracta d'un debat dins la segona part del treball que han proposat per al mòdul de processos i contextos educatius I.

He treballat sobre un reportatge nomenat "Pensant en els altres" en el que s'aprecia la particular manera d'ensenyar d'un professor japonès.

Hem arribat a diverses conclusions a partir del debat:

El mestre actua a través del model humanista

Treballa el model cognitiu, model pel qual els alumnes aprenen a través del llenguatge

Actua com a mediador

Fomenta la cooperació i cohesió de grup

Treballa l'educació amb valors, els quals utilitza per a conduir als alumnes

Destaca la empatia dels infants

Hi ha hagut però, diversos aspectes que han dut a controvèrsia, com és la creació de dependència per part d'aquest mestre, que realment no podrà educar als mateixos infants al llarg de totes les etapes, fet pel qul ens plantejem si aquests es veuen perjudicats quan canvien de mestre. Per altre banda ha sorgit l'aspecte del contacte, aj que es un mestre que transmet molt als seus alumnes a través del contacte físic, fet que actualment podria no estar massa ben vist, si més no hi ha qui considera que és un fet cultural. Finalment, un altre aspecte que ha generat constrovèrsia és el tractament de la mort. Aqui no es tracta de cap manera, simplement es comenta però no s'explica, no es treballa, no es percep com a fet natural. Doncs, sorgeix la qüestió de si realment cal tractar aquesta temàtica a l'escola o és un tema que només s'ha de treballar a casa... a més de l'edat a la que, en cas de tractar-lo, s'hauria de fer.

Personalment, m'ha agradat molt el reportatge, tot i que trobo que no es donen massa casos de mestres que treballin d'aquest manera, fet pel qual l'educació es veu enormement perjudicada. Tot i això, trobo que el cas d'aquest mestre és molt particular dins els seu context cultural, ja que la societat nipona caracteritza el seu estereotip en la distànicia i fredor en el tracte interpersonal. 

Escola BRASIL

Hem anat a fer pràctiques, en el meu cas a l'escola Brasil, penjo una part de la representació de la Castanyera de l'any passat a l'escola:

Del centre destacaria el tracte de la multiculturalitat, molt inclusiu, donada la gran quantitat de cultures que convergeixen al centre, trobo que han trobat un molt bon equilibir que fa progressar a l'aprenentatge a tots els infants.

Trobo que ha estat una molt bona experiència i m'hagués agradat anar-hi més dies. Ha estat de gran ajuda la alumna de tercer que em va tocar com padrina, la Cristina Bardia, la qual em va orientar i ajudar tot el dia, estic molt agraïda!

:)

Intercanvi d'experiències docents

He llegit una notícia sobre educació que m'ha sembla molt interessant, es tracta d'una iniciativa que fomenta l'intercanvi d'experiències entre docents de diversos països. És una trobada realitzada a Valladolid aquests últims dies entre mestres de Colombia i Espanya, però que senta les bases per a possibles trobades entre docents d'altres països per a realitzar intercanvi de punts de vista, opinions etc.

Enllaç:

Intercanvi experiències docents


#ActualitatEducativa.

Dolors Monserdà Santa Pau

El dimarts 13/11 hem anat de visita a una escola significativa, el CEIP Dolors Monserdà Santa Pau de Barcelona 

He fet un esquema explicatiu de les característiques del centre, ja que l'hem de presnetar a seminari:

 

Personalment m'ha semblat una escola amb una gran quantitat d'iniciatives, el qual m'ha sobtat pel fet de ser un centre públic, trobo que duen a terme el seu projecte escolar d'una manera molt adequada, doncs al ser una escola inclusiva que treballa per projectes trobo ha de motivar molt als infants al llarg de la seva educació.

M'agradaria anar'hi a fer pràctiques...

Zoo de Barcelona

El 14/11 hi havia la proposta de visitar l'espai educatiu d'una entitat i he triat el Zoo. Donades les circumstàncies no hi he pogut anar, però m'he pogut documentar sobre el seu projecte educatiu, el qual trobo prou extens.

A la web del Zoo es troba tota la informació:

Zoo de Barcelona

Lloros del Zoo de Barcelona :)

Taula rodona amb mestres novells

Avui dilluns 12/11 hem assistit a una taula rodona amb diversos mestres que fa relativament poc que han acabat els estudis, per tal de transmetre'ns la seva experiència en aquests primers anys.

A Seminari ens han fet preparar una sèrie de qüestions d'interès a plantejar als mestres. Les que he plantejat jo són:

Ha sigut difícil crear una convivència amb els infants sense caure a un autoritarisme?

El fet d'haver-se de responsabilitzar sobre l'educació de tants infants ha generat alguna inseguretat en aquests primers preíodes?

Per altre banda, m'han cridat l'atenció alguns aspectes que no tenia en compte, com el fet d'avaluar. Comentava una de les mestres que al principi a tots els alumnes els posava notes elevades, em plantejo les circumstàncies i crec que he d'aprendre a avaluar de forma imparcial. 

Trobo l'experiència molt enriquidora i estic segura de que al llarg dels cursos aniran sorgin més dubtes a plantejar a mestres novells...

Actualitat educativa

Al seminari del 8/11 hem presentat 3 notícies actuals d'educació:

Afegeixo els enllaços

-Educació a Finlàndia
-Bullying
-Pobresa i educació a Catalunya, compatibles?

Jo he presentat l'última i he plantejat les següents preguntes per a debatre la temàtica:

Com es podria ajudar a un infant que té una gran capacitat educativa però pocs recursos econòmics per aprofitar-la?

Afecten realment les circumstàncies familiars en el desenvolupament educatiu de l'infant?

El fet de pretànyer a un determinat barri o suburbi condiciona l'educació de l'infant?

Es veuen més motivades pels pares les dones per a cursar uns estudis universitaris? Perquè?

Afavoreix  o perjudica l'infant el seguiment educatiu per part dels pares? I la seva intervenció a l'hora de fer els deures a casa?

Fins a quin punt han d'ajudar els pares a fer els deures? 

Hem arribat a diverses conclusions que resumeixo en breus paraules:

 

Les dones es veuen tant motivades com els homes per part dels pares per a curar estudis universitaris, tot i que valorem que en algunes circumstàncies es pugui motivar més a algun dels fills, però no per qüestió de sexe, tot i que tenim en compte que actualment hi ha més dones universitàries a Catalunya que no pas homes.

El fet de pretànyer a un barri concret pot perjudicar l'educació dels infants, ja que existeixen els anomenats "guetos", amb el que exposem la necessitat de dissolució d'aquest aïllament de determinats col·lactius a les grans ciutats, per tal d'afavorir la diversitat a les ecoles públiques de tots els barris, i no pas concentrar-la, tal i com es troba actualment. 

Els deures haurien de fer-se a l'escola, ja que els infants passen un gran número d'hores al centre. Si més no, valorem la idea de posar de terminats deures però plantejats de manera diferent a com es fa actualment. Deures de recerca, investigació o posada en pràctica de coneixements, i no pas de reàs teòric.

Montessori

El dimecres 7 de novembre ens han presentat a Maria Montessori.

Biografia:

 

(Chiaravalle, 1870 - Noordwjek, 1952) Pedagoga italiana que va renovar l'ensenyament desenvolupant un particular mètode, conegut com a mètode Montessori, que s'aplicaria inicialment a escoles primàries italianes i més tard a tot el món. Dirigit especialment a nens en l'etapa preescolar, es basava en el foment de la iniciativa i capacitat de resposta del nen a través de l'ús d'un material didàctic especialment dissenyat. El mètode proposava una gran diversificació del treball i la màxima llibertat possible, de manera que el nen aprengués en gran mesura per si mateix i al ritme dels seus propis descobriments.

 

Llicenciada en Medicina el 1896 a la Universitat de Roma, ajudant l'any següent a la càtedra de Psiquiatria de la mateixa universitat, es va veure impulsada pel seu instint profund a l'estudi dels nens deficients i va advertir immediatament que el seu problema, més que metge, era pedagògic. Va exposar les seves idees sobre aquesta matèria en el congrés pedagògic de 1898 de Torí. El ministre Baccelli li va encarregar que donés un curs a les mestres de Roma sobre l'educació dels nens deficients mentals, o "psicòpates", curs que es va transformar després en una Escola Magistral Ortofrénica, dirigida per Montessori durant dos anys.

Ens van posar un video on s'apreciava a través de diversos exemples el seus sistema pedagogic. En penjo un altre que m'ha agradat sobre l'educació del mètode Montessori.

 

 

 

 

 

Em pregunto quines escoles hi ha a Barcelona que apliquin aquest mètode.

Pissarra digital interactiva

Ens han explicat el funcionament de les pissarres digitals interactives, fet pel qual adjunto un video que m'ha sembla interessant sobre el seu ús a l'educació dels infants de primària.

Em plantejo, però, té algun inconvenient l'ús d'aquests dispositius?

Elogi de la feblesa

Al seminari del 31/10 hem posat en comú la lectura del llibre d'Alexandre Jollien "Elogi de la feblesa", així mateix, hem portat una breu autobiografia sobre el nostre procés educatiu, exposant els nostres records bon i dolents i les experiències que més ens han afectat a nivell educatiu.

He plantejat diversos conceptes  i cites que m'han cridat l'atenció:

-Cosificació: Visió dels que t'envolten com un objecte. pàgina 39.
-Codis de comunicació: codis creats entre els companys de l'autor i ell mateix per apoder comunicar-se tot i tenir dificultats d'expressió oral. pàgina 40.

-Ofici de ser home: el descriu com a recomeçar la feina, resoldre dificultats, asumir la condició pròpia etc.) pàgina 41.

-"Somriures que fereixen, compliments que maten": hi ha determinats tipus de compliments que més valdria no rebre. pàgina 49.

-Capacitat d'adaptació de l'home, reflaexada a la pàgina 62.

Així mateix la lectura m'ha fet pensar en una situació que m'hagués agradat viure, doncs, l'autor exposa que al centre on anava a les  primeres edats, tenia una relació molt profunda amb els seus companys, varen establir els anomenats codis de comunicació, es preocupaven els uns pels altres i es cuidaven. Cita textualment: "...el progrés d'un, era el progrés de tots...". A la meva infància i adolescència m'hagués agradat viure un tipus de relació similar amb els meus companys, doncs, aleshores el progrés d'un no era valorat pels demés, sinó més aviat el contrari, alguns s'alegraven del fracàs dels altres o bé els que progressaven eren tractas malament pel simple fet de progressar.

Alexandre Jollien, autor de 'Elogi de la feblesa".

FRATO

Varem assistir a una conferència de Francesco Tonucci, pensador, psicopedagog i dibuixant italià que ens deixà diversos temes educatius sobre els que reflexionar. (el temps dels infants, la lectura en veu  alta, els tipus d'activitats que duen a terme etc.)

Afegeixo una vinyeta seva, que crec que és el que millor el descriu.

Megaquè?

El 21  de setembre a Gitic varem treballar sobre diversos conceptes bàsics referents a l'ús de les noves tecnologies a l'educació primària.

La primera conceptualització va ser:

Món analògic: Intervenen la física, la química i la mecànica, els quals reprodueixen fenòmens. Implica que hi hagi un aparell per a dur a terme cada funció. REPRODUEIX.

Món digital: Els fenòmens es MESUREN, s'unifiquen els aparells de manera que un mateix aparell realitza diverses funcions com els telèfons mòvils.

Sistema expert:. Sistema capaç de fer decisions per tal d'apropar-se a la realitat

Exemple:

Joc de preguntes amb sistema expert

0/1 són bits, unitats mínimes d'informació

Una lletra del teclat és un conjunts de 8 bits.

El teclat és un conjunts de 256 convinacions de 8 bits.

Un caràcter, dígit o lletra és un BYTE.

Un BYTE = 8 BITS

Amb aquesta equivalència varem aprendre quin són els diferents tipus de capacitats dels suports informàtics. Així mateix, varem comprendre una curiositat, i és que determinades companyies s'aprofiten del desconeixement general sobre aquests conceptes i els exposen de forma que el consumidor es pot conforndre.

Enllaç exemple:
Oferta d'empresa que indueix a confusió

Doncs, Mega Bits es representa com a Mb i Mega Bytes com a MB, el qual dóna la possibilitat a algunes empreses d'oferir una capacitat, que desconeixent el consumidor les sigles, pot confondre amb una altre.


Personalment vaig trobar molt instructiva la lliçó, ja que sovint utilitzo aquest tipus de conceptes i me'n adono de que no els tenia gens clars.

Ús de noves tecnologies

He llegit una notícia a La vanguardia digital que m'ha fet pensar en la temàtica de l'entrada sobre el debat de l´ús de noves tecnologies a l'educació.

El fragment que més m'ha sobtat, escrit pel nostre professor de GITIC:

No está de más consultar a los profesores sobre los contenidos digitales que se utilizan en casa, pero tampoco resulta imprescindible, opina Carles Suero. Si los padres saben dónde buscar, no hay por qué acudir al maestro. Por el contrario, la escuela sí debería orientar a los padres con menos conocimientos de la red. Aquí, Ramon Martí reivindica un cambio en la figura del encargado de la biblioteca escolar: "Debería redefinirse y conocer los repositorios existentes, estar a la última sobre los nuevos recursos educativos que aparecen en la red y difundirlos entre los profesores y las familias". Si algún padre encuentra recursos de calidad por su cuenta, también vale la pena que se lo haga saber a los maestros, para que más alumnos los aprovechen, indica Miquel Àngel Prats.


Adjunto l'enllaç per si voleu consultar més extensament el contingut, l'he trobat molt interessant.

http://www.lavanguardia.com/vida/20120821/54339774505/aumentan-recursos-educativos-internet-falla-orientacion.html

Fracàs escolar

Afegeixo un link al blog d'una companya que va publicar una notícia que vaig comentar i em va semblar molt interessant sobre el fracàs escolar.


http://evaadell-gtica.blogspot.com.es/2012/10/noticia-dactualitat-del-seminari-del-18.html#comment-form

Doncs, sobre el tema em qüestiono el següent:

Hi ha fracàs escolar de l'infant a l'educació primària?

Seminari 10 i 11 octubre

Dimecres 10/10

Com a tasca teníem encarregat portar un objecte de la nostra infantesa que ens portés un sentiment positiu o bé negatiu a nivell educatiu.

El primer que em va venir al cap són els incomptables treballs, àlbums, manualitats i recordatoris que vaig fer a l'escola al llarg de la primària, pràcticament tots ells em feien venir una sensació agradable. Em recordaven aquells mestres que a través de la seva paciència i voluntat em feien anar cada dia amb un somriure a classe. Davant la dificultat per a poder trobar i portar aquests objectes vaig seguir pensant i em cridava molt l'atenció el fet de trobar un objecte que em transmetés un sentiment negatiu. Hi vaig caure, un llibre de lectura que em va portar de cap tot un curs de primària.

Charlie y la fabrica de chocolate! La història començà com cada any al setembre, un cop apilats tots els llibres del següent curs tocava la dificilíssima tasca de folrar-los. Aquell any el meu pare, encarregat de la conduir la odissea del paper de folrar, estava especialment inspirat, capa rere capa afegia més pes i arrugues al llibre; cada cop era més difícil llegir-ne el títol, i per acabar, no hi va posar el nom.

Un cop a escola, cada cop que tocava repartir el llibre de lectura havia d'anar a recollir-lo de la taula de la mestra, que dubtava si havia sigut jo la que havia folrat tan magníficament el llibre, es generava un minut de riures generalitzats. 

Doncs, un cop presentats tots els objectes em vaig adonar de que la majoria dels objectes que els demés companys havien dut, també formaven part de la meva infància, com l'estoig ben decorat, els amulets, penjolls, dibuixos etc. Tot i haver crescut en entorns diferents, tenim més coses en comú del que hagués imaginat. 

Va ser una activitat que, essent simple, valoro molt positivament.

Dijous 11/10

Tocà comentar una notícia sobre educació que havia portat un company:

"LA TELEVISIÓ EN L'ENSENYAMENT"

Es tracta d'un article escrit per Laura Vicente, mestra. 

-Sóc mestra i estudio Producció Audiovisual. Com a mestra, he reflexionat sobre el tracte que es dóna a les aules als mitjans de comunicació, tant als valors que promou com al seu ús. Els alumnes d'avui dia consumeixen una gran quantitat de televisió i internet: és la seva nova joguina i l'eina de comunicació, i s'ha convertit en imprescindible en la seva rutina diària. Si els nostres alumnes, els nostres adults del futur, donen tanta importància a aquests mitjans, ¿per què l'escola, encara avui i en gran part, ho entén com a tema tabú i no es parla, per exemple, del que veuen els alumnes per televisió? Donada aquesta realitat, potser s'hauria de modificar en aquest sentit el currículum educatiu. És cert que la majoria d'escoles han implantat les noves tecnologies i els mestres han fet un canvi organitzatiu i de continguts i aprenentatges (¡els mestres també aprenen constantment!). Però jo em refereixo a les noves tecnologies i els mitjans de comunicació des de l'àmbit de l'oci. ¿Els alumnes fan un bon ús d'aquestes eines que els poden ser necessàries?¿Com els podem acompanyar en el camí d'aquest aprenentatge positiu? ¿Els podem ajudar a créixer amb un caràcter analític i crític? ¿Quin és el paper actiu que han de prendre els pares? Ens trobem en un temps en què els mitjans de comunicació estan en constant canvi; aprofitem aquesta circumstància. S'ha de perdre la por a parlar-ne. Eduquem-los en un món actual. 

En el marc del debat van sorgir moltes qüestions. Sobre la nocivitat de la televisió hi havia opinions contradictòries, jo sóc partidària de que els infants vegin la televisió durant un període de temps prèviament establert i delimitat i que ho facin acompanyats d'un adult que en determinades circumstàncies els puguin explicar i aclarir dubtes que els puguin sorgir. Doncs, no soc partidària d'apagar la televisió quan un infant, sempre entenent de 6 a 12 anys, veu la televisió i comença un programa que inclou algun tipus de violència, sempre que hi sigui un adult que pugui explicar el contingut, trobo que d'aquesta manera també poden aprendre.

No crec que tota la televisió sigui nociva, ja que determinats programes resulten realment interessants a nivell educatiu, ja siguin documentals, dibuixos o d'altres diversos. Com a exemple, actualment s'emet un programa anomenat "Como se hace" que explicat com es duu a terme la realització de determinats productes fabricats en cadena, ja sigui llapis tradicionals, peces de cotxes, mobles etc.

Sobre la temàtica, però, vàrem poder debatre molts extensament tocant amb més profunditat altres aspectes.